Acte de rebuig, una vegada més. Avui 2 d'abril en record i dol per la mort de Soledad

Manifest en senyal de rebuig per l’assassinat de Margalida Perelló Tous

Ocorregut a Artà dia 1 de febrer de 2013, i en defensa d’una societat que cregui en la igualtat real entre homes i dones per lluitar amb efectivitat contra els maltractaments cap a les dones

Una vegada més ens hem de reunir per plorar la mort d’una dona a mans de  qui deia que l’havia estimat. Sabem que na Margalida havia acompanyat el seu fill petit a l’escola i que quan va tornar a ca seva, el que es va trobar va ser amb la mort, i no una mort qualsevol, sinó amb la mort produïda per les brutals ferides que li va fer en Joan, el seu exmarit. Un cas particular, a ca nostra, de violència masclista, però desgraciadament no una particularitat.

La violència  de gènere es la màxima expressió  de desigualtat entre dones i homes i la més cruel manifestació de la incapacitat d’uns homes que no poden acceptar que les dones a qui diuen estimar decideixin seguir la seves vides sense ells. La violència contra les dones està present a totes les capes socials i econòmiques i en totes les nacionalitats . El que els homes violents tenen en comú es  una concepció de les dones como a éssers inferiors , les quals han d’estar sota la seva autoritat. Quan aquests homes covards s’adonen que no tenen cap control ni domini sobre la que pensen és la “seva dona”, utilitzen la violència per castigar-les i per, en darrer extrem, matar-les.

Aquesta mort, i cada mort, o cada cop a una dona, ens ha de fer reflexionar a totes i tots, sobre el nostre compromís cívic. Hem de reconèixer que massa sovint excepcionalitzam els fets i no ens adonam que això no fa més que contribuir que les xifres esgarrifoses de dones que pateixen violència augmentin dia rere dia.

Tots i totes hem de pensar i ens hem de sentir responsables de la nostra implicació, ja que sovint només des de la tafaneria i l’acudit, suposadament ben intencionats,  donam compte del maltractament envers les dones. No podem fer un cafè o una cervesa amb un home que sabem que és violent, no podem riure d’un determinat tipus de masculinitat que tracta les dones com a objectes. No ens interessa, no ho volem.

I a més, malgrat ens trobem en  època de greus dificultats econòmiques, no podem pensar que no cal invertir en polítiques d’igualtat, de prevenció de la violència de gènere, en educació, ja que és  l’únic camí per a l’eradicació d’aquesta xacra social. No podem consentir que totes aquestes polítiques siguin  ignorades i abandonades.

L’obligació de qui té l’encàrrec de gestionar la vida pública durant un determinat període, és a dir l’obligació dels governs, és assegurar, en primer lloc, la vida, la salut i el benestar de les persones. Na Margalida no temia per la seva vida, no passava pena que en Joan li pogués fer res. Ella gaudia de la seva vida,  però no podem ignorar les xifres esfereïdores de denúncies i el gran nombre de dones que no demanen ajuda per por, per vergonya o per desconeixement. Ciutadanes que viuen un infern pel fet d’ésser dones, en definitiva.

-         Exigim de les autoritats que no retallin en qüestions tan importants com la salvaguarda de la vida i la dignitat de les dones. Que es consideri la prevenció de la violència de gènere com una qüestió prioritària en una societat que es vol considerar democràtica i justa.

-         Exigim que els educadors i educadores tenguin tots els mitjans  necessaris per poder educar des de la igualtat i la no violència . Que puguin aprofundir en els valors de la coeducació com a forma de construir una societat més justa.

-         Exigim un protagonisme real i compromès de l’Institut Balear de la Dona. Que compleixi plenament les funcions que el defineixen, i que no s’amagui sota la coartada permanent de la manca de diners.

-         Exigim que no desapareguin els programes de sensibilització i informació. Que no tornem als temps en què el maltractament no sortia a la llum i el silenci era la norma.

Treure a la llum la realitat del maltractament cap a les dones ha estat feina dels moviments feministes des de fa gairebé vint anys. Però no basta que surti a la llum. Les polítiques cap a la igualtat real han de ser contundents. Demanam a la ciutadania, dones i homes, que no callin. S’observen passes enrere que denoten una involució.

Defensem la coeducació, les polítiques d’igualtat, l’equitat i la justícia.

En memòria de na  Margalida i de  totes les dones assassinades pels seus companys o excompanys sentimentals. En defensa de totes aquelles dones que estan patint maltractaments, humiliacions permanents, que se senten atrapades en una relació que fa molt ha deixat de ser amorosa, perquè no se sentin soles. Que sentin que no estan condemnades a una vida que no volen, que recuperin la confiança en elles mateixes i en una societat que té l’obligació de protegir-les.

Les dones només cercam la felicitat, i això és el que els masclistes no poden consentir. A la nostra manera volem decidir, caminar, gaudir, equivocar-nos, recomençar, treballar, pensar, construir, canviar, viure el plaer...

Per això proclamam ben alt que ningú té cap dret damunt nosaltres. Ningú té dret a menysprear-nos, a colpejar-nos,  ni molt manco a matar-nos.

Recordam amb aquest poema na Margalida, que dedicam també a totes nosaltres.

Beneïda siguis, germana meva.

Beneït sigui el teu camí.

I ves, doncs, suaument, germana meva

i que el coratge sigui la teva cançó.

Tens paraules per dir

a la teva manera.

I estels perquè il·luminin la teva nit.

        I si arribes a cansar-te

        i si la cançó del teu cor no té tornada,

        recorda que t’estam esperant

        per tornar-te a aixecar.

I te beneirem germana nostra, te beneirem.

                                                                                  Marsie Silvestro.

Text Xisca Mas

4 febrer 2013

VIOLENCIA DE GÉNERO, UNA ASIGNATURA PENDIENTE.

En una coyuntura social y económica en la que las continuas agresiones –a los derechos sociales, al territorio, a la lengua, a la cultura, al patrimonio- siguen siendo el triste pan de cada día, no consigo sustraerme a la idea de que un hombre mate a su pareja porque sí, ya sea a causa de los celos, la ira o el sentimiento de posesión. El último caso acaecido en Artà, en el que Margalida Perelló moría desangrada como consecuencia de las puñaladas que le asestó su exmarido, constituye el primero –y esperemos que el último- caso de violencia machista en nuestra Comunidad en este año apenas recién estrenado.

            Vaya por delante nuestro pésame y solidaridad con los familiares de la víctima, una persona jovial y alegre, muy querida por todos sus amigos y vecinos. La localidad de Artà ha sabido reaccionar con prontitud, convocando una concentración a la que acudieron centenares de personas que quisieron así sumarse a la repulsa producida por ese deleznable y cobarde crimen. Otra vez, para variar y según las informaciones, el presunto asesino era un hombre cordial y amable, igualmente apreciado por el vecindario, cuya conducta no parecía presagiar para nada la tragedia que se cernía sobre la pobre Margalida. Un guión que, desgraciadamente, se repite una y otra vez cuando de episodios de violencia de género se trata, y ante los cuales rara vez el agresor siente algún tipo de mala conciencia o remordimiento por la vil acción perpetrada.

            Ello no obstante, persiste una preocupante tolerancia hacia ese tipo de violencia, cuyas cifras alcanzan año tras año proporciones de verdadero escándalo social. En algunos foros y conferencias en las que he tenido oportunidad de participar salta invariablemente la misma pregunta: “De acuerdo, es un hecho lamentable, pero ellas también agreden y maltratan a sus parejas”. Ante ese argumento esgrimo siempre la estadística, una ciencia objetiva y con poco margen para las interpretaciones más o menos interesadas: cada año decenas de mujeres mueren a manos de quienes, paradójicamente, afirman que las aman más que a cualquier cosa. De la misma manera considero del todo reprochable la ambigüedad de ciertos grupos de hombres que, amparándose en un perverso concepto de la igualdad, asisten a las convocatorias de duelo por las víctimas con lemas del tipo “No a cualquier violencia de género”, con lo cual pretenden poner en la misma balanza a hombres y mujeres cuando de agresiones y maltratos se trata, algo que repugna a la objetividad y análisis que requiere tan delicada y trágica cuestión.

            Porque ese es en definitiva el sentimiento que experimentamos las personas que, desde diversos ámbitos y asociaciones, trabajamos por una sociedad más justa e igualitaria ante esa lacra que parece no tener fin: una repugnancia y rechazo infinitos, no solamente hacia los asesinos sino también hacia quienes con sus actitudes amparan u obvian interesadamente esas actitudes machistas y claramente reaccionarias. Hoy lunes, esta vez en Palma, tenemos una nueva ocasión de manifestar nuestra repulsa ante este nuevo acto de violencia de género que se ha llevado por delante la vida de Margalida. Y lo haremos como siempre silenciosamente, con el respeto que merecen todas las mujeres que han muerto básicamente por ser eso, mujeres en una sociedad en la que algunos hombres –bastantes, por lo que parece- les niegan aún el derecho a ser quién son, a tratarlas como meros objetos de su propiedad, cosificándolas y relegándolas a la categoría de seres abyectos, culpables de todas sus desgracias y frustraciones. Lo dicho: un escándalo social, se mire por donde se mire.

Miquel Àngel Lladó Ribas

(Presidente de Homes per la Igualtat)

MANIFEST CONCENTRACIÓ RODA CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERE. - Palma 22 oct. 2012

Estimats amics, estimades amigues:

Gràcies per assistir un any més a aquest acte. Si us sembla bé, començarem recordant algunes dades.

En els últims 10 anys han estat assassinades unes 700 dones.
Dos milions d’elles han estat maltractades alguna vegada a la seva vida.
En aquests moments estan sent maltractades unes 600.000 dones.
400.000 dones són prostituïdes, amenaçades sota xantatge i explotades sexualment.
2.800.000 persones han estat exposades a una situació de maltractament quan a penes eren criatures. D’elles, 840.000 fills i filles menors d'edat, només en l'últim any.
Una quarta part de les menors pateixen abusos sexuals.

Aquestes xifres no són només números, són persones que han patit i continuen patint agressions contínues que els han causat la mort, ferides físiques i mentals de difícil curació, dolor i patiments que arrosseguen durant tota la seva vida.

Aquestes dades no pertanyen a un estat de guerra salvatge on la massacre i l'horror es reprodueixen com les flames en un incendi estiuenc. Són dades d'una població que es diu a si mateixa "democràtica i justa".

Aquests números que, pensats fredament, alarmarien el més insensible dels humans, no estan recollits en un país  fanàtic o salvatge; aquestes xifres estan recollides en un país democràtic, avançat, civilitzat i amb progrés econòmic.

Aquestes persones viuen, estimen, ploren i moren al nostre país; estan a les nostres ciutats, als nostres pobles, als nostres barris, entre el nostre cercle d'amistats i potser en la nostra família.

La violència contra les dones és la violació dels "drets humans" més generalitzada, més invisible i menys castigada de totes.

Aquesta violència l'exerceixen homes que, davant la frustració, el fracàs, la por i la solitud, reaccionen amb ira, odi i agressió cap a la seva companya i/o cap als seus fills, sembrant una estela d’horror, dolor i mort al seu voltant.
Però la pateixen sobretot les dones, pel sol fet de ser-ho.

El dol per tantes dones mortes és el nostre dol. El dolor de tantes dones maltractades és el nostre dolor. Les seves llàgrimes són les nostres llàgrimes. Les seves pors són les nostres pors. Els seus crits són també els nostres.
Les ferides en els sentiments de les nines i nins que cada dia senten crits en les nits fosques ens colpeixen el cor i ens demanen ajuda.

Per tot això volem fer una petició a tots els homes: no mireu cap a un altre costat, no continueu tolerant en el vostre entorn cap situació de violència, sexisme ni discriminació cap a les dones. És la nostra responsabilitat actuar allà on es doni o es prepari l'horror. Denunciem els casos que coneguem i donem suport, sense cap dubte, a les víctimes, ja que elles necessitaran de tota la nostra solidaritat.

Fem-ho per elles, i ferm-ho també per nosaltres.

EL SILENCI ENS FA CÒMPLICES

VISQUEM SENSE VIOLÈNCIA!

Manifest en senyal de rebuig per l’assassinat de Gisela von Stein

Manifest en senyal de rebuig per l’assassinat de Gisela von Stein i en defensa d’una societat que cregui en la igualtat real entre homes i dones per lluitar amb efectivitat contra els maltractaments cap a les dones.

Una vegada més ens hem de reunir per deplorar la mort d’una dona a mans de  qui deia que l’estimava.  Encara no sabem com varen esser els darrers moments de la vida de Gisela von Stein, però sí sabem que,  qui ara és acusat,  no tan sols li va causar suposadament les ferides que la mataren, sinó que va amagar el seu cos i va fer córrer la falsa noticia de que havia anat de viatge amb amigues…. Mentre, ell seguia tranquil·lament amb la seva vida, a la mateixa casa, y fent viatges de plaer, produint el màxim dolor, desconcert i desesperança a  la família de Gisela. I el dolor, la por i la desconfiança segueixen estant presents.

La violència de gènere es la màxima expressió  de desigualtat entre dones i homes, i la més cruel manifestació de la incapacitat d’uns homes que no poden acceptar que les dones a qui diuen estimar, decideixin seguir la seves vides sense ells . I no pensem que això tan sols passa a famílies desestructurades, o que és cosa de sectors econòmicament o culturalment deprimits,  o d’immigrants, o alcohòlics o malats mentals. La violència contra les dones està present a totes les capes socials i econòmiques i en totes les nacionalitats . El que els homes violents tenen en comú es  una concepció de les dones como a essers inferiors , les quals han d’estar sota la seva autoritat. Quan aquests homes covards  creuen que aquest control i domini perilla, utilitzen la violència per castigar-les i per, en darrer extrem, matar-les.

Les xifres d’aquest  delicte son tan esgarrifoses que s’haurien de encendre totes les alarmes d’una societat que és diu moderna  i civilitzada. Malauradament  podem comprovar molt sovint amb morts com la de Gisela, que axó no és així.

En una època de greus dificultats econòmiques comprovam com  tot allò que fa referència a l’impuls de les politiques d’igualtat, a la prevenció de la violència de gènere, a l’educació como a únic camí per la eradicació d’aquesta lacra social, son ignorades i abandonades, incomplint fins i tot les lleis encara vigents.

L’obligació de qui té l’encàrrec de gestionar la vida pública durant un determinat període, es a dir l’obligació dels governs, és assegurar, en primer lloc, la vida, la salut i el benestar de les persones. Les dades que tenim de denuncies per violència masclista son alarmants. És cert que poden pensar que l’augment de denuncies es un indicador de la major confiança de les víctimes en que tendran un resposta eficient i una protecció real, però no podem oblidar que hi ha l’altra vessant d’aquestes xifres que indicarien una repuntada del delicte. I no podem deixar de tenir present  el gran nombre de dones que no demanen ajuda per por, per vergonya o per desconeixement. Ciutadanes que viuen un infern pel fet d’esser dones.

Exigim de les autoritats que no retallin en qüestions tan importants com la salvaguarda de la vida i la dignitat de les dones. Que es consideri la prevenció de la violència de gènere com a prioritari en una societat que es vol considerar democràtica i justa.

Exigim que els educadors i educadores tenguin tots els mitjans  necessaris per poder educar des de la igualtat i la no violència . Que puguin aprofundir en els valors de la coeducació com a forma de construir una societat més justa.

Exigim un protagonisme real i compromès de l’Istitut Balear de la Dona. Que compleixi plenament les funcions que el defineixin, i que no s’amagui sota la coartada permanent de la manca de diners.

Exigim que no desapareguin els programes de sensibilització i informació. Que no tornem als temps en que el maltractament no sortia a la llum i el silenci era la norma.

Treure a la llum la realitat del maltractament cap a les dones ha estat feina dels moviments feministes des de fa gairebé vint anys. Però no basta que surti a la llum. Les polítiques cap a la igualtat real han de ser contundents. Demanan a la ciutadania, dones i homes, que no callin.  Es noten passes enrere que denoten una involució. La coeducació sempre.

Defensem la coeducación, les politiques d’igualtat, l’equitat i la justicia.

En memoria de Gisela i de totes les dones assassinades pels seus companys o excompanys sentimentals. En defensa de totes aquelles que estan patint maltractaments, humiliacions permanents, que es senten atrapades en una relació que fa molt ha deixat de ser amorosa, per que no es sentin soles, que sentin que no estan condemnades a una vida que no volen, que recuperin la confiança en elles mateixes i en una societat que té l’obligació de protegir-les.

15 octubre 2012

Lobby de Dones de Mallorca

Homes per la Igualtat

Creients i Feministes

RODA D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Una altra vegada ens estem organitzat per a la cita anual del mes d'octubre, preparant la RODA D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Es prepara pel dilluns dia 22 octubre a les 19.30 h.
Per nosaltres, com a associació HOMES PER LA IGUALTAT, serà la tercera cita amb aquest compromís, aquesta fita simbòlica, amb la qual al carrer, ens expressam i donam la cara per mostrar el nostre rebuig a la violència de gènere. Les violències, ja que actualment sabem que són molts els aspectes que configuren la violència que prové de l'hegemonía patriarcal, cap a les dones, així com aquelles persones que es veuen discriminades, des de l'homofòbia.

Per tal de poder-vos informar amb més detall, convidam a visitar la nova web que AHIGE ha elaborada i que està oberta des dels enllaços de l'associació: http://www.ruedasdehombres.ahige.org/

També trobareu informació al Facebook: AHIGE. Asociación de hombres por la Igualdad de Género.

I des de Mallorca s'ha creat un esdeveniment al Facebook que podeu seguir i exposar-ho les vostres opinions: 

19:30

RODA D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE - PALMA - MALLORCA Pça. Mare de Deu de la Salut / carrer St. Miquel, a les 19,30 h. Dilluns dia 22 octubre