Manifest en senyal
de rebuig per l’assassinat de Gisela von Stein i en defensa d’una societat que
cregui en la igualtat real entre homes i dones per lluitar amb efectivitat
contra els maltractaments cap a les dones.
Una vegada més ens hem de reunir per deplorar la mort d’una dona a mans
de qui deia que l’estimava. Encara no sabem com varen esser els darrers
moments de la vida de Gisela von Stein, però sí sabem que, qui ara és acusat, no tan sols li va causar suposadament les
ferides que la mataren, sinó que va amagar el seu cos i va fer córrer la falsa
noticia de que havia anat de viatge amb amigues…. Mentre, ell seguia
tranquil·lament amb la seva vida, a la mateixa casa, y fent viatges de plaer,
produint el màxim dolor, desconcert i desesperança a la família de Gisela. I el dolor, la por i la
desconfiança segueixen estant presents.
La violència de gènere es la màxima expressió de desigualtat entre dones i homes, i la més
cruel manifestació de la incapacitat d’uns homes que no poden acceptar que les
dones a qui diuen estimar, decideixin seguir la seves vides sense ells . I no
pensem que això tan sols passa a famílies desestructurades, o que és cosa de
sectors econòmicament o culturalment deprimits,
o d’immigrants, o alcohòlics o malats mentals. La violència contra les
dones està present a totes les capes socials i econòmiques i en totes les
nacionalitats . El que els homes violents tenen en comú es una concepció de les dones como a essers
inferiors , les quals han d’estar sota la seva autoritat. Quan aquests homes
covards creuen que aquest control i
domini perilla, utilitzen la violència per castigar-les i per, en darrer
extrem, matar-les.
Les xifres d’aquest delicte son
tan esgarrifoses que s’haurien de encendre totes les alarmes d’una societat que
és diu moderna i civilitzada.
Malauradament podem comprovar molt
sovint amb morts com la de Gisela, que axó no és així.
En una època de greus dificultats econòmiques comprovam com tot allò que fa referència a l’impuls de les
politiques d’igualtat, a la prevenció de la violència de gènere, a l’educació
como a únic camí per la eradicació d’aquesta lacra social, son ignorades i
abandonades, incomplint fins i tot les lleis encara vigents.
L’obligació de qui té l’encàrrec de gestionar la vida pública durant un
determinat període, es a dir l’obligació dels governs, és assegurar, en primer
lloc, la vida, la salut i el benestar de les persones. Les dades que tenim de
denuncies per violència masclista son alarmants. És cert que poden pensar que
l’augment de denuncies es un indicador de la major confiança de les víctimes en
que tendran un resposta eficient i una protecció real, però no podem oblidar
que hi ha l’altra vessant d’aquestes xifres que indicarien una repuntada del
delicte. I no podem deixar de tenir present
el gran nombre de dones que no demanen ajuda per por, per vergonya o per
desconeixement. Ciutadanes que viuen un infern pel fet d’esser dones.
Exigim de les autoritats que no retallin en qüestions tan importants
com la salvaguarda de la vida i la dignitat de les dones. Que es consideri la
prevenció de la violència de gènere com a prioritari en una societat que es vol
considerar democràtica i justa.
Exigim que els educadors i educadores tenguin tots els mitjans necessaris per poder educar des de la igualtat
i la no violència . Que puguin aprofundir en els valors de la coeducació com a
forma de construir una societat més justa.
Exigim un protagonisme real i compromès de l’Istitut Balear de la Dona.
Que compleixi plenament les funcions que el defineixin, i que no s’amagui sota
la coartada permanent de la manca de diners.
Exigim que no desapareguin els programes de sensibilització i
informació. Que no tornem als temps en que el maltractament no sortia a la llum
i el silenci era la norma.
Treure a la llum la realitat del maltractament cap a les dones ha estat
feina dels moviments feministes des de fa gairebé vint anys. Però no basta que
surti a la llum. Les polítiques cap a la igualtat real han de ser contundents. Demanan
a la ciutadania, dones i homes, que no callin.
Es noten passes enrere que denoten una involució. La coeducació sempre.
Defensem la coeducación, les politiques d’igualtat, l’equitat i la
justicia.
En memoria de Gisela i de totes les dones assassinades pels seus companys
o excompanys sentimentals. En defensa de totes aquelles que estan patint maltractaments,
humiliacions permanents, que es senten atrapades en una relació que fa molt ha
deixat de ser amorosa, per que no es sentin soles, que sentin que no estan
condemnades a una vida que no volen, que recuperin la confiança en elles
mateixes i en una societat que té l’obligació de protegir-les.
15 octubre 2012
Lobby de Dones de Mallorca
Homes per la Igualtat
Creients i Feministes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada