Benvinguda a tothom i convidada a la participació.

Homes per la Igualtat vol ser una referència i un punt de trobada per aquelles persones que cerquen créixer en el camí de la igualtat. I ho vol ser de manera especial per els homes que cercam els camins per a construir nous models de convivència igualitària. En la recerca de noves maneres de viure i entendre la masculinitat.
Homes per la Igualtat, pretén ser punt de trobada, espai de reflexió, d'aprenentatge, de diàleg. També de crítica i denúncia de tota mena de discriminació envers la dona: del menyspreu i de maltracte i violència.
Ens fa lliures i enriqueix com a homes tot camí de diàleg i de corresponsabilitat que afavoreixi el canvi igualitari.

Ens podeu trobar des del Blog, i també podeu contactar amb l'associació mitjançant el correu electrònic:

dijous, 7 febrer de 2013

Manifest en senyal de rebuig per l’assassinat de Margalida Perelló Tous


Ocorregut a Artà dia 1 de febrer de 2013, i en defensa d’una societat que cregui en la igualtat real entre homes i dones per lluitar amb efectivitat contra els maltractaments cap a les dones

Una vegada més ens hem de reunir per plorar la mort d’una dona a mans de  qui deia que l’havia estimat. Sabem que na Margalida havia acompanyat el seu fill petit a l’escola i que quan va tornar a ca seva, el que es va trobar va ser amb la mort, i no una mort qualsevol, sinó amb la mort produïda per les brutals ferides que li va fer en Joan, el seu exmarit. Un cas particular, a ca nostra, de violència masclista, però desgraciadament no una particularitat.

La violència  de gènere es la màxima expressió  de desigualtat entre dones i homes i la més cruel manifestació de la incapacitat d’uns homes que no poden acceptar que les dones a qui diuen estimar decideixin seguir la seves vides sense ells. La violència contra les dones està present a totes les capes socials i econòmiques i en totes les nacionalitats . El que els homes violents tenen en comú es  una concepció de les dones como a éssers inferiors , les quals han d’estar sota la seva autoritat. Quan aquests homes covards s’adonen que no tenen cap control ni domini sobre la que pensen és la “seva dona”, utilitzen la violència per castigar-les i per, en darrer extrem, matar-les.

Aquesta mort, i cada mort, o cada cop a una dona, ens ha de fer reflexionar a totes i tots, sobre el nostre compromís cívic. Hem de reconèixer que massa sovint excepcionalitzam els fets i no ens adonam que això no fa més que contribuir que les xifres esgarrifoses de dones que pateixen violència augmentin dia rere dia.


Tots i totes hem de pensar i ens hem de sentir responsables de la nostra implicació, ja que sovint només des de la tafaneria i l’acudit, suposadament ben intencionats,  donam compte del maltractament envers les dones. No podem fer un cafè o una cervesa amb un home que sabem que és violent, no podem riure d’un determinat tipus de masculinitat que tracta les dones com a objectes. No ens interessa, no ho volem.
I a més, malgrat ens trobem en  època de greus dificultats econòmiques, no podem pensar que no cal invertir en polítiques d’igualtat, de prevenció de la violència de gènere, en educació, ja que és  l’únic camí per a l’eradicació d’aquesta xacra social. No podem consentir que totes aquestes polítiques siguin  ignorades i abandonades.

L’obligació de qui té l’encàrrec de gestionar la vida pública durant un determinat període, és a dir l’obligació dels governs, és assegurar, en primer lloc, la vida, la salut i el benestar de les persones. Na Margalida no temia per la seva vida, no passava pena que en Joan li pogués fer res. Ella gaudia de la seva vida,  però no podem ignorar les xifres esfereïdores de denúncies i el gran nombre de dones que no demanen ajuda per por, per vergonya o per desconeixement. Ciutadanes que viuen un infern pel fet d’ésser dones, en definitiva.


-         Exigim de les autoritats que no retallin en qüestions tan importants com la salvaguarda de la vida i la dignitat de les dones. Que es consideri la prevenció de la violència de gènere com una qüestió prioritària en una societat que es vol considerar democràtica i justa.
-         Exigim que els educadors i educadores tenguin tots els mitjans  necessaris per poder educar des de la igualtat i la no violència . Que puguin aprofundir en els valors de la coeducació com a forma de construir una societat més justa.
-         Exigim un protagonisme real i compromès de l’Institut Balear de la Dona. Que compleixi plenament les funcions que el defineixen, i que no s’amagui sota la coartada permanent de la manca de diners.
-         Exigim que no desapareguin els programes de sensibilització i informació. Que no tornem als temps en què el maltractament no sortia a la llum i el silenci era la norma.
Treure a la llum la realitat del maltractament cap a les dones ha estat feina dels moviments feministes des de fa gairebé vint anys. Però no basta que surti a la llum. Les polítiques cap a la igualtat real han de ser contundents. Demanam a la ciutadania, dones i homes, que no callin. S’observen passes enrere que denoten una involució.
Defensem la coeducació, les polítiques d’igualtat, l’equitat i la justícia.

En memòria de na  Margalida i de  totes les dones assassinades pels seus companys o excompanys sentimentals. En defensa de totes aquelles dones que estan patint maltractaments, humiliacions permanents, que se senten atrapades en una relació que fa molt ha deixat de ser amorosa, perquè no se sentin soles. Que sentin que no estan condemnades a una vida que no volen, que recuperin la confiança en elles mateixes i en una societat que té l’obligació de protegir-les.

Les dones només cercam la felicitat, i això és el que els masclistes no poden consentir. A la nostra manera volem decidir, caminar, gaudir, equivocar-nos, recomençar, treballar, pensar, construir, canviar, viure el plaer...

Per això proclamam ben alt que ningú té cap dret damunt nosaltres. Ningú té dret a menysprear-nos, a colpejar-nos,  ni molt manco a matar-nos.

Recordam amb aquest poema na Margalida, que dedicam també a totes nosaltres.

Beneïda siguis, germana meva.

Beneït sigui el teu camí.
I ves, doncs, suaument, germana meva
i que el coratge sigui la teva cançó.
Tens paraules per dir
a la teva manera.
I estels perquè il·luminin la teva nit.
        I si arribes a cansar-te
        i si la cançó del teu cor no té tornada,
        recorda que t’estam esperant
        per tornar-te a aixecar.
I te beneirem germana nostra, te beneirem.

                                                                                  Marsie Silvestro.
Text Xisca Mas
4 febrer 2013



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada