Benvinguda a tothom i convidada a la participació.

Homes per la Igualtat vol ser una referència i un punt de trobada per aquelles persones que cerquen créixer en el camí de la igualtat. I ho vol ser de manera especial per els homes que cercam els camins per a construir nous models de convivència igualitària. En la recerca de noves maneres de viure i entendre la masculinitat.
Homes per la Igualtat, pretén ser punt de trobada, espai de reflexió, d'aprenentatge, de diàleg. També de crítica i denúncia de tota mena de discriminació envers la dona: del menyspreu i de maltracte i violència.
Ens fa lliures i enriqueix com a homes tot camí de diàleg i de corresponsabilitat que afavoreixi el canvi igualitari.

Ens podeu trobar des del Blog, i també podeu contactar amb l'associació mitjançant el correu electrònic:

dilluns, 11 d’abril del 2011

Preocupants resistències a la igualtat entre homes i dones


La carta de Salvador Sostres publicada la setmana passada al diari El Mundo és sens dubte una clara apologia de la violència sobre la dona. És com pretendre justificar una acció terrorista sota qualsevol excusa més o menys peregrina. Cal per això aplaudir la reacció d’un significatiu nombre de periodistes d’aquest mitjà, que han demanat al seu director que prescindeixi de la col·laboració d’aquest periodista. Però com diu José Ángel Lozoya, del col·lectiu Hombres por la Igualdad, “hi ha una corrent d’homes, no necessàriament associats però sí organitzats, que es dediquen a reaccionar virulentament contra els avanços en matèria de igualtat”.

Ens agradaria creure que es tracta dels darrers espeternecs als avanços assolits en matèria d’igualtat de drets entre homes i dones. Això no obstant hi ha qui parla d’un veritable rearmament del masclisme; no debades existeix un sector d’opinió que nega o relativitza la gravetat de les accions sexistes i situa els homes com a víctimes d’una tan ridícula com absurda conspiració feminista. A Palma en tenim un bon exemple amb APFSIB, una associació que, amagada rere una altra finalitat, es dedica sistemàticament a anar contra tot avanç en favor de la igualtat  real de gènere i a criticar i intentar desprestigiar els actes dels grups de dones i homes que denuncien els abusos i desequilibris de tota mena que encara ara es produeixen en aquest terreny i que afecten de manera aclaparadora les dones. Aquesta associació emet constantment comunicats amb continguts marcadament sexistes i contra la igualtat de gènere, a més de pretendre fer creure que els homes pateixen la mateixa violència de gènere que les dones. En la seva mania persecutòria demanen, fins i tot, un dia internacional de l’eliminació de la violència contra els homes! Val a dir que es tracta de textos que, sortadament, no transcendeixen més enllà del cercle dels seus acòlits o simpatitzants, però l’ambigüitat i ressentiment dels quals creen un medi de cultiu que és el que provoca opinions intolerables com ara la del Sr. Sostres.

Homes per la Igualtat ens afegim, doncs, a les veus que han condemnat sense pal·liatius les paraules de Sostres i la seva publicació en un diari d’àmbit estatal. No publicar un article amb un contingut provocadorament masclista no és anar contra la llibertat de premsa o d’expressió, com tampoc no ho és deixar de publicar un comunicat d’un grup terrorista o d’una banda de delinqüents que justifiquen els seus actes o indueixen al delicte.

Homes per la Igualtat

dimarts, 5 d’abril del 2011

No enganaràs


            Afortunadament cada vegada queden més lluny aquells anys en què la dreta s’alineava sense complexes amb el catolicisme més integrista i intransigent, el qual, tot sigui dit, mai no va veure amb excessives simpaties qualsevol avanç que significàs majors cotes d’igualtat en matèria de drets entre homes i dones.

            Però vet aquí que quan semblava que hi havia un consens al voltant d’una de les lleis més importants d’aquesta legislatura, la Llei d’igualtat, el Partit Popular hi votà en contra en el darrer moment, la qual cosa impedí que sortís endavant un text tan valent en les seves propostes com just en els seus objectius. Tanmateix ens consta que no tothom és igual, al Partit Popular, que hi ha dones i també homes que hi creuen de debò, en aquestes propostes, i que únicament la por a perdre unes senyes d’identitat basades en un masclisme ranci i passat de rosca n’han impedit la seva implantació en el teixit de la nostra societat. Sense ànim de fer demagògia, consideram que els 16 cadàvers que porten nom de dona i que han estat víctimes de la violència de gènere a l’Estat espanyol en els escassament tres mesos que duim d’any haurien d’haver estat un argument suficient per induir les senyories populars a una reflexió seriosa al voltant de la seva postura respecte de l’aprovació d’aquesta norma.

            Però tant o més gran que la decepció produïda per les expectatives dipositades en l’aprovació de la Llei ha estat sens dubte l’engany que els populars han propinat a la Cambra autonòmica, és a dir, al conjunt de la ciutadania d’aquestes Illes. Per això algú hauria de donar una explicació mínimament convincent per aquest sobtat canvi de parer respecte d’un text que requeria potser més consens que cap altre, senzillament perquè aborda el més sagrat dels drets de les persones, el de la dignitat de la meitat de la població, les dones, davant els desequilibris que l’aboquen encara ara i en molts d’aspectes a una posició de submissió i vulnerabilitat respecte de l’altra meitat, els homes. Tanmateix les persones i els col·lectius que creim en la igualtat com a instrument de progrés i aprofundiment en la democràcia continuarem defensant l’aprovació d’aquesta i altres normes que contribueixin a la normalització de les relacions entre les persones i la defensa dels seus drets fonamentals.

            Si no fos perquè consideram superada aquella etapa de concordat i obscurantisme a què fèiem referència al principi d’aquestes línies, proposaríem a les autoritats eclesiàstiques la introducció d’un onzè manament d’obligat compliment per a tothom, especialment per als diputats del Partit Popular que han vetat aquesta llei: No enganaràs.

Atentament,


Miquel Àngel Lladó Ribas
President d’Homes per la Igualtat