Benvinguda a tothom i convidada a la participació.

Homes per la Igualtat vol ser una referència i un punt de trobada per aquelles persones que cerquen créixer en el camí de la igualtat. I ho vol ser de manera especial per els homes que cercam els camins per a construir nous models de convivència igualitària. En la recerca de noves maneres de viure i entendre la masculinitat.
Homes per la Igualtat, pretén ser punt de trobada, espai de reflexió, d'aprenentatge, de diàleg. També de crítica i denúncia de tota mena de discriminació envers la dona: del menyspreu i de maltracte i violència.
Ens fa lliures i enriqueix com a homes tot camí de diàleg i de corresponsabilitat que afavoreixi el canvi igualitari.

Ens podeu trobar des del Blog, i també podeu contactar amb l'associació mitjançant el correu electrònic:

dissabte, 27 d’octubre del 2012

MANIFEST CONCENTRACIÓ RODA CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERE. - Palma 22 oct. 2012




Estimats amics, estimades amigues:

Gràcies per assistir un any més a aquest acte. Si us sembla bé, començarem recordant algunes dades.

En els últims 10 anys han estat assassinades unes 700 dones.
Dos milions d’elles han estat maltractades alguna vegada a la seva vida.
En aquests moments estan sent maltractades unes 600.000 dones.
400.000 dones són prostituïdes, amenaçades sota xantatge i explotades sexualment.
2.800.000 persones han estat exposades a una situació de maltractament quan a penes eren criatures. D’elles, 840.000 fills i filles menors d'edat, només en l'últim any.
Una quarta part de les menors pateixen abusos sexuals.

Aquestes xifres no són només números, són persones que han patit i continuen patint agressions contínues que els han causat la mort, ferides físiques i mentals de difícil curació, dolor i patiments que arrosseguen durant tota la seva vida.

Aquestes dades no pertanyen a un estat de guerra salvatge on la massacre i l'horror es reprodueixen com les flames en un incendi estiuenc. Són dades d'una població que es diu a si mateixa "democràtica i justa".

Aquests números que, pensats fredament, alarmarien el més insensible dels humans, no estan recollits en un país  fanàtic o salvatge; aquestes xifres estan recollides en un país democràtic, avançat, civilitzat i amb progrés econòmic.

Aquestes persones viuen, estimen, ploren i moren al nostre país; estan a les nostres ciutats, als nostres pobles, als nostres barris, entre el nostre cercle d'amistats i potser en la nostra família.

La violència contra les dones és la violació dels "drets humans" més generalitzada, més invisible i menys castigada de totes.

Aquesta violència l'exerceixen homes que, davant la frustració, el fracàs, la por i la solitud, reaccionen amb ira, odi i agressió cap a la seva companya i/o cap als seus fills, sembrant una estela d’horror, dolor i mort al seu voltant.
Però la pateixen sobretot les dones, pel sol fet de ser-ho.

El dol per tantes dones mortes és el nostre dol. El dolor de tantes dones maltractades és el nostre dolor. Les seves llàgrimes són les nostres llàgrimes. Les seves pors són les nostres pors. Els seus crits són també els nostres.
Les ferides en els sentiments de les nines i nins que cada dia senten crits en les nits fosques ens colpeixen el cor i ens demanen ajuda.

Per tot això volem fer una petició a tots els homes: no mireu cap a un altre costat, no continueu tolerant en el vostre entorn cap situació de violència, sexisme ni discriminació cap a les dones. És la nostra responsabilitat actuar allà on es doni o es prepari l'horror. Denunciem els casos que coneguem i donem suport, sense cap dubte, a les víctimes, ja que elles necessitaran de tota la nostra solidaritat.

Fem-ho per elles, i ferm-ho també per nosaltres.

EL SILENCI ENS FA CÒMPLICES

VISQUEM SENSE VIOLÈNCIA!

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Manifest en senyal de rebuig per l’assassinat de Gisela von Stein


Manifest en senyal de rebuig per l’assassinat de Gisela von Stein i en defensa d’una societat que cregui en la igualtat real entre homes i dones per lluitar amb efectivitat contra els maltractaments cap a les dones.

Una vegada més ens hem de reunir per deplorar la mort d’una dona a mans de  qui deia que l’estimava.  Encara no sabem com varen esser els darrers moments de la vida de Gisela von Stein, però sí sabem que,  qui ara és acusat,  no tan sols li va causar suposadament les ferides que la mataren, sinó que va amagar el seu cos i va fer córrer la falsa noticia de que havia anat de viatge amb amigues…. Mentre, ell seguia tranquil·lament amb la seva vida, a la mateixa casa, y fent viatges de plaer, produint el màxim dolor, desconcert i desesperança a  la família de Gisela. I el dolor, la por i la desconfiança segueixen estant presents.
La violència de gènere es la màxima expressió  de desigualtat entre dones i homes, i la més cruel manifestació de la incapacitat d’uns homes que no poden acceptar que les dones a qui diuen estimar, decideixin seguir la seves vides sense ells . I no pensem que això tan sols passa a famílies desestructurades, o que és cosa de sectors econòmicament o culturalment deprimits,  o d’immigrants, o alcohòlics o malats mentals. La violència contra les dones està present a totes les capes socials i econòmiques i en totes les nacionalitats . El que els homes violents tenen en comú es  una concepció de les dones como a essers inferiors , les quals han d’estar sota la seva autoritat. Quan aquests homes covards  creuen que aquest control i domini perilla, utilitzen la violència per castigar-les i per, en darrer extrem, matar-les.
Les xifres d’aquest  delicte son tan esgarrifoses que s’haurien de encendre totes les alarmes d’una societat que és diu moderna  i civilitzada. Malauradament  podem comprovar molt sovint amb morts com la de Gisela, que axó no és així.
En una època de greus dificultats econòmiques comprovam com  tot allò que fa referència a l’impuls de les politiques d’igualtat, a la prevenció de la violència de gènere, a l’educació como a únic camí per la eradicació d’aquesta lacra social, son ignorades i abandonades, incomplint fins i tot les lleis encara vigents.
L’obligació de qui té l’encàrrec de gestionar la vida pública durant un determinat període, es a dir l’obligació dels governs, és assegurar, en primer lloc, la vida, la salut i el benestar de les persones. Les dades que tenim de denuncies per violència masclista son alarmants. És cert que poden pensar que l’augment de denuncies es un indicador de la major confiança de les víctimes en que tendran un resposta eficient i una protecció real, però no podem oblidar que hi ha l’altra vessant d’aquestes xifres que indicarien una repuntada del delicte. I no podem deixar de tenir present  el gran nombre de dones que no demanen ajuda per por, per vergonya o per desconeixement. Ciutadanes que viuen un infern pel fet d’esser dones.


Exigim de les autoritats que no retallin en qüestions tan importants com la salvaguarda de la vida i la dignitat de les dones. Que es consideri la prevenció de la violència de gènere com a prioritari en una societat que es vol considerar democràtica i justa.
Exigim que els educadors i educadores tenguin tots els mitjans  necessaris per poder educar des de la igualtat i la no violència . Que puguin aprofundir en els valors de la coeducació com a forma de construir una societat més justa.
Exigim un protagonisme real i compromès de l’Istitut Balear de la Dona. Que compleixi plenament les funcions que el defineixin, i que no s’amagui sota la coartada permanent de la manca de diners.
Exigim que no desapareguin els programes de sensibilització i informació. Que no tornem als temps en que el maltractament no sortia a la llum i el silenci era la norma.
Treure a la llum la realitat del maltractament cap a les dones ha estat feina dels moviments feministes des de fa gairebé vint anys. Però no basta que surti a la llum. Les polítiques cap a la igualtat real han de ser contundents. Demanan a la ciutadania, dones i homes, que no callin.  Es noten passes enrere que denoten una involució. La coeducació sempre.
Defensem la coeducación, les politiques d’igualtat, l’equitat i la justicia.
En memoria de Gisela i de totes les dones assassinades pels seus companys o excompanys sentimentals. En defensa de totes aquelles que estan patint maltractaments, humiliacions permanents, que es senten atrapades en una relació que fa molt ha deixat de ser amorosa, per que no es sentin soles, que sentin que no estan condemnades a una vida que no volen, que recuperin la confiança en elles mateixes i en una societat que té l’obligació de protegir-les.

15 octubre 2012

Lobby de Dones de Mallorca
Homes per la Igualtat
Creients i Feministes

divendres, 5 d’octubre del 2012

RODA D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Una altra vegada ens estem organitzat per a la cita anual del mes d'octubre, preparant la RODA D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Es prepara pel dilluns dia 22 octubre a les 19.30 h.
Per nosaltres, com a associació HOMES PER LA IGUALTAT, serà la tercera cita amb aquest compromís, aquesta fita simbòlica, amb la qual al carrer, ens expressam i donam la cara per mostrar el nostre rebuig a la violència de gènere. Les violències, ja que actualment sabem que són molts els aspectes que configuren la violència que prové de l'hegemonía patriarcal, cap a les dones, així com aquelles persones que es veuen discriminades, des de l'homofòbia.

Per tal de poder-vos informar amb més detall, convidam a visitar la nova web que AHIGE ha elaborada i que està oberta des dels enllaços de l'associació: http://www.ruedasdehombres.ahige.org/

També trobareu informació al Facebook: AHIGE. Asociación de hombres por la Igualdad de Género.

I des de Mallorca s'ha creat un esdeveniment al Facebook que podeu seguir i exposar-ho les vostres opinions: 
19:30
Pça. Mare de Deu de la Salut / carrer St. Miquel, a les 19,30 h.
Dilluns dia 22 octubre