Benvinguda a tothom i convidada a la participació.

Homes per la Igualtat vol ser una referència i un punt de trobada per aquelles persones que cerquen créixer en el camí de la igualtat. I ho vol ser de manera especial per els homes que cercam els camins per a construir nous models de convivència igualitària. En la recerca de noves maneres de viure i entendre la masculinitat.
Homes per la Igualtat, pretén ser punt de trobada, espai de reflexió, d'aprenentatge, de diàleg. També de crítica i denúncia de tota mena de discriminació envers la dona: del menyspreu i de maltracte i violència.
Ens fa lliures i enriqueix com a homes tot camí de diàleg i de corresponsabilitat que afavoreixi el canvi igualitari.

Ens podeu trobar des del Blog, i també podeu contactar amb l'associació mitjançant el correu electrònic:

Documents i articles diversos


La violència masclista mata.

Un altre cop mortal, a deixat una dona sense vida, a uns fills sense mare, a una família i unes amistats, sense poder seguir els vincles vitals i socials. Una altra vegada, un home ha romput la norma, ha exercit la violència bruta, i sense més diàleg ha tancat per sempre la possibilitat de promoure una convivència des de l’harmonia, des de l’equilibri. Els homes sovint no sabem resoldre els fets que envolten la relació de parella, les conseqüències, i alternatives com a ex parella, o altres situacions envers la interacció amb les dones, sense acudir a la violència. Els homes ens resta coratge, per ser homes sencers, íntegres, sense tenir que recórrer a la força bruta. De fet, no som violents tots els homes. Ara bé, sovint ens trobem atrapats per la manca d’habilitats per  a resoldre els conflictes, els malentesos, si no ens refugiem en la fondària que ens porta confusió, generant la impossibilitat de ser empàtics, de saber escoltar, de reflexionar des del diàleg obert i divers. Els homes, molts, som capaços de deixar de banda els aprenentatges perservos de l’agressivitat i construir nous models de masculinitats.  Sentint el dolor per la mort, cal recordar el clam i no callar: El silenci ens fa còmplices.

Pere Fullana Falconer
Carta a la premsa: DBalears i DMallorca, 4/02/2013





Del domini patriarcal a la coeducació

En una societat que es troba en un procés vertiginós de trasbalsament, un dels molts factors i fets socials, dintre dels canvis, pèrdues i transformació de valors, és el que afecta al model patriarcal encara ara dominant. Aquest model, nodrit i potenciat des dels models hegemònics, és el que cal desbloquejar amb un canvi cultural i d’actituds a l’ús.
Aquest patró té entre les seves variables un clar qüestionament dels models educatius envers la població més jove, principalment, sempre amb l’objectiu de poder propiciar el canvi necessari. És per això que avui dia es fa indispensable parlar d’educació en igualtat o coeducació. Ara bé, i des d’aquesta perspectiva: com s’ha d’enfocar la coeducació? D’entrada sembla clar que parlar, reflexionar i plantejar canvis de models en aquest ordre suposa aprofundir en una alternativa respecte dels valors caducs però ben vigents que ha aportat i aporta el model patriarcal hegemònic.
Tractem de trobar un punt de partida. El patriarcat (literalment, el domini dels pares) “és una forma d’organització social per la qual els homes dominen, oprimeixen i exploten les dones” (Chicos y chicas en relación, Walby, 1990:20, Edit. Icaria). D’una banda trobam que una part de la societat es va posicionant a favor de nous models, els quals beuen del feminisme de manera especial, complementats per molts d’altres sectors socials i regulacions legislatives, així com per la significativa aportació dels moviments d’homes per la igualtat. Aquest moviment, que parteix des d’una inequívoca recerca i afirmació dels posicionaments igualitaris, ha posat sens dubte en evidència un fenomen tan original com necessari: l’afirmació de les noves masculinitats, que no és sinó la sintonia entre homes i dones amb vista a la construcció d’una societat sense barreres per raons de gènere. Aquesta nova sensibilitat serà, sens dubte, la que ens permetrà assolir un model real, integral i transformador alhora.
Aquesta és una de les moltes raons per las quals cal posar en valor la coeducació, entre moltes altres iniciatives socials. Des d’aquest punt de vista esdevé primordial i urgent desenvolupar un model que permeti abandonar el caràcter androcèntric de la ciència, d’una banda, i apostar per les noves formes de pensament que configuren les noves generacions, de l’altra. I cal fer-ho des de casa, des dels àmbits escolars i de formació, a tots els nivells. Es tracta d’activar models que incideixin en tots els aspectes de la vida quotidiana i en els àmbits públics i privats de la societat, tot amb l’objectiu d’obrir camí a la deconstrucció del model patriarcal.
Més enllà dels valors culturals establerts sota aquesta subtil dominància hegemònica cal impulsar models que permetin la substitució dels vells esquemes, per tal d’assumir progressivament un tarannà que, conformat des de la diversitat, el respecte i la coresponsabilitat, ens porti a una convivència més sana socialment i més rica emocionalment. A un desenvolupament de les relacions personals i de ciutadania, en suma, generador de benestar i salut social.

Pere Fullana Falconer
Homes per la Igualtat

En una societat que es troba en un procés vertiginós de trasbalsament, un dels molts factors i fets socials, dintre dels canvis, pèrdues i transformació de valors, és el que afecta al model patriarcal encara ara dominant. Aquest model, nodrit i poten













Carbó ben negre per als maltractadors i els que els emparen o justifiquen

            Aquestes breus línies volen ser una petita missiva d’urgència a SS.MM. perquè portin un sac de carbó ben negre a tots i cadascun dels maltractadors que l’any passat propiciaren una de les xifres per violència masclista més esgarrifosa dels darrers anys. I és que el fet que en el 2010 hagin estat 71 les dones assassinades pels seus marits, companys o parelles sentimentals no pot deixar ningú indiferent i mereix el rebuig de tota la societat i el menyspreu de qualsevol actitud que justifiqui o permeti aquesta intolerable agressió als drets humans de les persones.
            En aquesta línia volem també demanar a Ses Majestats una bona embosta de carbó per al bisbe Reig, ja que consideram completament fora de lloc l’afirmació que els matrimonis canònicament constituïts tenen menys casos de violència domèstica que aquells que són parelles de fet o persones que viuen inestablement. Carbó perquè no es pot traslladar el drama de tantes i tantes dones terroritzades per aquesta xacra a una dimensió purament moral o espiritual, sinó que cal contextualitzar-la de ple en la mentalitat misògina i masclista dels homes que l’exerceixen i/o la justifiquen i que releguen la dona a la categoria d’objecte sotmès al seu antull o capritxosa voluntat.
            I, si encara els en queda un poc, una bona grapada de carbó a algunes associacions d’homes que, emparant-se en arguments com ara la custòdia dels fills o la utilització sectària de la sempre lamentable mort d’alguns infants al si de la família, satanitzen les dones com a col·lectiu i les col·loquen de bell nou en el punt de mira de les ires i el revengisme masclista més ranci i retrògrad.
            Feliç i igualitari 2011 per a tothom,

            Miquel Àngel Lladó Ribas
            President del Grup d’Homes per la Igualtat i contra la Violència Masclista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada