D’acord amb les dades facilitades pel Ministeri de
Sanitat, Política Social i Igualtat, enguany ja són 51 les dones mortes a mans dels seus marits o parelles
sentimentals. I és més que probable que quan aquestes línies vegin la llum
aquesta xifra s’hagi incrementat i hagi engrossit aquesta esgarrifosa llista a
la qual, sota cap excusa o pretext, mai no ens hauríem d’acostumar.
I això, prou que ho sabem, no és sinó la punta de
l’iceberg d’una escandalosa realitat que cada dia s’estén més i que afecta tota
la societat: milers de dones viuen atemorides davant d’una contínua situació de
terror físic i psicològic a les seves llars i al seu entorn més immediat. Al
nostre país cada 12 minuts un home és detingut per violència de gènere. I els
causants d’aquest mal, no ens cansarem de repetir-ho tantes vegades com sigui
necessari, no són homes estranys a les víctimes: són els seus propis marits, noviis o companys els que les maltracten, sovint de
manera sistemàtica i premeditada.
Tret de comptadíssimes excepcions, no són homes
diferents, especials o malalts. Són homes comuns, ciutadans típics, en molts
casos modèlics. Però en realitat
són persones que basen la seva seguretat personal en
valors com ara la imposició, l’agressivitat i un estatus de superioritat i
privilegi respecte de la dona. Homes, en suma, incapaços d’adaptar-se als
canvis que l’avanç cap a una societat igualitària està provocant.
I, ens agradi o no, aquesta violència és possible perquè
la majoria dels homes mantenim encara certa tolerància cap a ella. Ja sigui per
por, per egoisme, per rancúnia o per una malentesa solidaritat masculina, molts
de nosaltres no feim prou per acabar amb la violència de gènere. La majoria,
fins ara, ens hem limitat a contemplar des de la
distància aquest gravíssim problema. No oblidem que cada gest, actitud o
comentari pejoratiu i discriminatori contra les dones, augmenta la
permissivitat i obre el camí cap a possibles maltractaments.
La política tampoc no és aliena a aquesta trista realitat.
Mesures com ara la supressió del Ministeri d’Igualtat o, a aquí a casa nostra, l’eliminació
de la Direcció Insular d’Igualtat del Consell Insular de Mallorca, no ajuden
precisament a l’eradicació d’aquesta xacra social. Observam també amb
preocupació la no presa en consideració pel Parlament de les Illes Balears
d’una Llei d’igualtat tan urgent com necessària en els seus objectius bàsics,
que no són altres que els de l’equiparament en drets de les dones en tots els
àmbits i la seva protecció integral. Les polítiques d’igualtat no haurien de
ser ni de dretes ni d’esquerres, s’haurien de crear i mantenir per justícia
social.
No podem, per tant, continuar callats. El silenci ens fa
còmplices. Avui més que mai, és la nostra responsabilitat actuar allà on es doni
o es prepari l’horror. Per això volem fer una petició molt concreta a tots els
homes: no mireu cap a un altre costat. No continueu tolerant en el vostre
entorn cap situació de violència, sexisme o discriminació cap a les dones. Denunciau
aquells casos que conegueu i ajudau, sense cap dubte, les víctimes. Feis-ho per
elles, per descomptat, però feis-ho també per nosaltres.
El proper divendres 21 d’octubre tenim una
bona ocasió per demostrar de quin costat estam. Simultàniament amb altres
col·lectius d’homes sensibilitzats arreu de l’Estat durem a terme una “Roda
d’Homes contra la Violència Masclista” a la qual, d’altra banda, s’hi poden
afegir totes les persones que ho desitgin i que comparteixin aquest objectiu,
tant si són homes com dones. Serà a la plaça de l’Olivar de Palma, a les 19.30
h. Us hi esperam a tots.
Miquel À. Lladó Ribas
President d’Homes per la Igualtat
