Amics, amigues,
Un any més ens hem reunit aquí per manifestar públicament
el nostre rebuig contra la violència que molts homes segueixen exercint sobre
les dones. D’acord amb les xifres facilitades pel Ministeri de Sanitat,
Política Social i Igualtat enguany ja són 51
les dones mortes a mans dels seus marits o parelles sentimentals.
I això, prou que ho sabem, no és sinó la punta de
l’iceberg d’una escandalosa realitat que cada dia s’estén més i que afecta tota
la societat: milers de dones viuen atemorides davant d’una contínua situació de
terror físic i psicològic a les seves llars i al seu entorn més immediat. Al
nostre país cada 12 minuts un home és detingut per violència de gènere. I els
causants d’aquest mal, no ens cansarem de repetir-ho tantes vegades com sigui
necessari, no són homes estranys a les víctimes: són els seus propis marits, noviis o companys els que les maltracten, sovint de
manera sistemàtica i premeditada.
Tret de comptadíssimes excepcions, no són homes
diferents, especials o malalts. Són homes comuns, ciutadans típics, en molts
casos modèlics. Però en realitat
són persones que basen la seva seguretat personal en
valors com ara la imposició, l’agressivitat i un estatus de superioritat i
privilegi respecte de la
dona. Homes , en suma, incapaços d’adaptar-se als canvis que
l’avanç cap a una societat igualitària està provocant. La violència de gènere,
en suma, no és sinó l’expressió de la incapacitat d’alguns homes per
relacionar-se en igualtat amb les dones i acceptar la seva llibertat en el
mateix pla que ells. L’origen d’aquesta violència cal cercar-lo, doncs, en les
característiques de la cultura masclista i en els efectes que produeix en la
construcció de la personalitat masculina.
I aquesta violència és possible perquè la majoria dels
homes mantenim encara certa tolerància cap a ella. Ja sigui per por, per
egoisme, per rancúnia o per una malentesa solidaritat masculina, molts de
nosaltres no feim prou per acabar amb la violència de gènere. La majoria, fins
ara, ens hem limitat a contemplar des de la
distància aquest gravíssim problema. No oblidem que cada gest, actitud o
comentari pejoratiu i discriminatori contra les dones, augmenta la
permissivitat i obre el camí cap a possibles maltractaments.
La política tampoc no és aliena a aquesta trista
realitat. Mesures com ara la supressió del Ministeri d’Igualtat o, a aquí a
casa nostra, l’eliminació de la Direcció Insular d’Igualtat del Consell Insular
de Mallorca, no ajuden precisament a l’eradicació d’aquest gravíssim problema
social. De la mateixa manera observam amb preocupació la no presa en
consideració pel Parlament de les Illes Balears d’una Llei d’igualtat tan
urgent com necessària en els seus objectius bàsics, que no són altres que els
de l’equiparament en drets de les dones en tots els àmbits i la seva protecció
social, jurídica i econòmica. Les polítiques d’igualtat no haurien de ser ni de
dretes ni d’esquerres, s’haurien de crear i mantenir per justícia social.
No podem, per tant, continuar callats. Avui més que mai,
és la nostra responsabilitat actuar allà on es doni o es prepari l’horror. Per
això volem fer una petició molt concreta a tots els homes: no mireu cap a un
altre costat. No continueu tolerant en el vostre entorn cap situació de
violència, sexisme o discriminació cap a les dones. Denunciau aquells casos que
conegueu i ajudau, sense cap dubte, les víctimes. Feis-ho per elles, per
descomptat, però feis-ho també per nosaltres.
EL SILENCI ENS FA
CÒMPLICES. VISQUEM SENSE VIOLÈNCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada