Baix
el plec de pell més petit
de
cada part del meu cos,
s’hi
amaga l’enfebrida pietat
nascuda
de la mort d’una dona.
Pietat
ennegrida per la por en els ulls
d’aquella
que tan sols aspirava al descans,
a
poder suportar un dia més
la
mentida de tant amor en minúscula,
de
no embogir baix la ma opressora,
baix
la veu que agombola sentiments,
baix
l’home que no pot amagar tanta gelosia,
que
no pot ocultar tan menyspreu
per
la vida aliena,
que
no pot obeir al manament
de la compassió,
cec
i mut baix una màscara de prepotència
quan
tan sols és la força bruta de l’Univers,
el costat fosc d’una Humanitat
que avui clama:
PROU !, ja n’hi ha prou de
vàndals,
que els assassins amaguin els
ganivets,
que els possessius obrin els
seus braços,
que els gelosos abandonin el
lloc de vigilància
i que les dones eixamplin la veu
fins els marges més insospitats,
fins fer créixer les esquerdes
de la murada
que fins fa poc, les
empresonava,
fins fer cridar a les pedres
que un altre món és possible
allà on tothom, dones i homes
visquem junts dins espais de
llibertat.
Àngels
Cardona
Aquest poema d'Àngels Cardona fou llegit per part de l'autora a la concentració de rebuig i condemna per la mort de Núria Orol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada