Aquest es el text del manifest llegit a la plaça de Cort, el dia 4 de maig, a la concentració reclamant el posicionament dels partits polítics, i el seu compromís de futur enfront de la Llei d'Igualtat entre homes i dones.
La legislatura que està acabant ha estat convulsa per l’aflorament continuat de supòsits de corrupció política. I no ha pogut ser més decebedora per a les dones i els nostres drets.
El passat dia 22 de març, el Parlament de les Illes va rebutjar el
projecte de llei d’igualtat entre dones i homes presentat pel govern, a causa del vot en contra del grup parlamentari popular i l’abstenció dels representants de l’extinta UM, ara Convergència.
El procés d’el.laboració ha estat llarg i molt participatiu, amb aportacions les organitzacions de dones, sindicals, i empresarials, a més del dictamen favorable de la més important institució pública consultiva com és el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
Era un projecte de llei important per anar avançant cap a la igualtat real entre les dones i els homes de la nostra comunitat. També era necessària des de el punt de vista jurídic, perquè l’actual Llei per a la Dona, elaborada pel PP el 2006, ha quedat superada per la llei estatal d’igualtat i per la modificació del nostre Estatut d’Autonomia.
La llei d'Igualtat s'adaptava a la societat de les Illes Balears, i era innovadora en diferents aspectes: pretenia millorar i visibilitzar situacions de desigualtat entre dones i homes en l'àmbit laboral i promovia la participació de les dones en la negociació de convenis col·lectius.
En la vida privada, fomentava la corresponsabilitat en la cura dels fills i filles i persones dependents, i consolidava nous drets per als homes, com és el permís de paternitat.
Permetia que les dones i els seus fills tinguin assistència i ajudes, inclús econòmiques, tant si hi havia o no l’ordre de protecció, ja que una societat adulta no ha de recórrer a la via judicial per reparar els danys que produeix la violència de gènere.
Es creava la Sindicatura per a la Igualtat de Dones i Homes, com a òrgan de defensa de la ciutadania davant situacions de discriminació per raó de sexe en el sector privat de les Illes Balears.
El moviment feminista, les associacions de dones i altres grups convocants, estem indignades i ens dol especialment que una dona amb llarga trajectòria política i que va ser la segona directora de l’Institut Balear de la Dona, hagi estat tan poc coherent i hagi volgut encapçalar i protagonitzar una farsa de greus conseqüències per a totes les dones de Balears.
Però avui no volem fer una simple manifestació pública de descontent per el que ha passat.
El que veiérem (i el que succeí) el dia 22 de març al Parlament va ser una lliçó que no volem que sigui oblidada per la ciutadania i sobretot per les dones. Precisament ara que s’acosta una cita electoral és més necessari que mai un vot crític i responsable.
Les avui convocants, compartim plenament els principis de la campanya engegada per l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca i la Plataforma contra la Corrupció i per la dignificació de la Democràcia, i estam a favor d’una democràcia basada en principis ètics, ja que un altre tipus de democràcia no té sentit ni serveix al poble.
L’objectiu de millorar la situació de les dones ha quedat ensorrat pel de fer fracassar al govern. Tot això ens ha de fer (pensar i) reflexionar (com a societat) sobre el gir que algun partit ha fet cap a l'extrema dreta, deixant-se estimar pels lobbys de pressió més retrògrads i conservadors de la nostra societat.
Aquest projecte hagués estat un bon instrument per anar fent camí cap a una societat més justa, incidint en les dones, que som la meitat de la població.
Les persones que avui ens concentrem en protesta pel que va passar amb la llei d'igualtat entre dones i homes de les Illes Balears, creiem que sense igualtat no hi ha democràcia, i les dones (som la meitat de la població i) exigim estar en igualtat de drets i oportunitats.
Fem i seguirem fent una crida a la ciutadania, especialment a les dones, a no acceptar el que ha passat, a seguir reivindicant instruments jurídics per avançar cap a la igualtat.
La
A principios de 2001, en Málaga (España), nos reuníamos por primera vez un grupo de hombres con un objetivo: hablar. Intercambiar ideas, pensamientos y sentimientos acerca de nosotros mismos, reflexionando en torno a lo que significa en estos tiempos, ser hombre. Había muchas preguntas y muy pocas respuestas: ¿qué es y qué significa ser hombre en nuestros días? ¿Por qué soy yo y somos así los hombres? ¿En qué medida nos determina el modelo tradicional de masculinidad? ¿Por qué nos relacionamos con nuestra pareja, hijos e hijas, con nuestros padres y madres de la manera que lo hacemos? ¿Por qué tenemos esta sexualidad? ¿Por qué tenemos esta relación con el poder y el estatus social? ¿Por qué la violencia? ¿Qué estamos haciendo al respecto de todo ésto?